El 20 de Març vam anar a fer una visita a l'escola àuria d'Igualada. Va ser una visita bastant interessant.
Quan vam arribar, ens van fer una xerrada en la sala polivalent sobre què és fa a l'escola Àuria, com es distribueixen els nens i nenes, com es distribueixen les classes, quants alumnes hi ha, els horaris que tenen, les activitats extraescolars, ens van explicar que podien fer després de passar per l'escola, els orígens de l'escola...etc.
Tot molt interessant, però quan va arribar l'hora de visitar els alumnes que assisteixen a aquesta escola i ens van explicar algunes de les cosses que ells feien en l'escola tots ens vam quedar parats, va ser una experiència més en les nostres vides, ja que vam poder veure algunes de les activitats que els hi feien els educadors als alumnes més petitons.
El que més ens va impactar són els més greus que a penes es podien moure pobrets. També ens vam quedar parats quan vam veure que hi havia nens que semblaven estar bé però que si que patien un trastorn. També em va sorprendre que els nens que estaven majoritàriament bé feien assignatures iguals a les de l'escola ordinària.
Per finalitzar dir que una de les coses que hem va afectar va ser quan una professora ens va explicar que un nen li preguntava "Perquè jo sóc especial?" i la mestre li va contestar que ella també ho era d'especial, que a ella hi havia cosses que també li costaven de fer, i jo crec que en aquest moment tota la classe es va quedar emocionada.
Quan vam arribar, ens van fer una xerrada en la sala polivalent sobre què és fa a l'escola Àuria, com es distribueixen els nens i nenes, com es distribueixen les classes, quants alumnes hi ha, els horaris que tenen, les activitats extraescolars, ens van explicar que podien fer després de passar per l'escola, els orígens de l'escola...etc.
Tot molt interessant, però quan va arribar l'hora de visitar els alumnes que assisteixen a aquesta escola i ens van explicar algunes de les cosses que ells feien en l'escola tots ens vam quedar parats, va ser una experiència més en les nostres vides, ja que vam poder veure algunes de les activitats que els hi feien els educadors als alumnes més petitons.
El que més ens va impactar són els més greus que a penes es podien moure pobrets. També ens vam quedar parats quan vam veure que hi havia nens que semblaven estar bé però que si que patien un trastorn. També em va sorprendre que els nens que estaven majoritàriament bé feien assignatures iguals a les de l'escola ordinària.
Per finalitzar dir que una de les coses que hem va afectar va ser quan una professora ens va explicar que un nen li preguntava "Perquè jo sóc especial?" i la mestre li va contestar que ella també ho era d'especial, que a ella hi havia cosses que també li costaven de fer, i jo crec que en aquest moment tota la classe es va quedar emocionada.
